BETULO.CAT Badalona

[Pepito Grillo]

Marga - Ya se que desde fuera tambien se puede escribir en un forum, pero en las temporadas que paso fuera de Badalona, el tiempo me es muy escaso y no tengo ocasion cercana de conectarme a internet. Además si en alguna ocasión lo he hecho, dos o tres, ha sido por cosas familiares y también te diré que teclear con unas teclas extranjeras me pone supernervioso.
Las temporadas que estoy en casa si que me lo paso de coña con internet, me distrae y me da vidilla.
Ya me gustaria ya, peró hasta que no me jubile o me jubilen, pues eso como ahora.
Aun estare unas cuantas semanas más por aqui, luego otra temporadita fuera y a seguir la rueda de la vida. je je.

[marga]

[marga]

[Carles Plaza Martínez]

...Bueno ahora sí -Marga-... Ahora si "toca" utlizar el presente hilo para comentar,denunciar ó acentuar conceptos e idéas sobre otros conceptos y otras idéas, las cuales; de la mano y del "muy especial" criterio del Sr. Miquel Estruch Traité. Pretenden minimizar y conceptuar de simple e infantil "REBEQUERIA"(publicado en EL PUNT de hoy,11 de Nov. en su pág. 12)el posicionamiento -entre sorprendido y defraudado- de la AA.VV. de Dalt la Vila. En lo concerniente a la candidatura que CON RESPETO ESTRICTO DE LAS NORMAS (anote Ud. -Sr. Estruch- este particular) presentó dicha Asociación al concurso promovido por CCC en la que está muy principalmente incluida la Regidoria de Cultura (Sr. Chalmeta de ERC. De ahí -Sr. Estruch- su intervención en todo este contencioso...)

Para quienes aún lo desconozcan -el Sr. Miquel Estruch Traité- ha sido nombrado -recientemente- Presidente de ERC en Badalona...

Pués bién; expuestos un mínimo de antecedentes -y para no cansar más de lo debido- me remito a todo el proceso reflejado en el presente hilo y que a grandes rasgos ha consistido -por parte de la Organización a la que ahora el Sr. Estruch quiere defender-En tomar textos e imágenes de otros sitios web y blogs " y "montar" unas presentaciones de todas las iniciativas ciudadanas que nada tienen que ver, ni por aproximación, con las que -dichas iniciativas- prepararon y consideron en su día, siguiendo -repito- las normas del concurso "7 tresors". Normas -Sr. Estruch- que en ningún caso le otorgaban (a la Organización) la potestad de intervenir y cambiar lo que ha sido presentado. Intervenir y cambiar -Sr. Estruch- para quién sabe qué motivos ¿...//...? ¿Ud. los sabe -esos motivos- Sr. Estruch.?

Claro: El Sr. Chalmeta -ERC- (seguramente que ignorándolo) ha sido "incluido" en tamaño desatino y expresión de malas, muy malas maneras; más propias de otros tiempos y de otras formas de hacer... Y el Sr. Estruch -Presidente del mismo Partido Político -ERC- se ha visto ó se ha creido en la necesidad de salir a..." poner las cosas en su sitio"...Por aquéllo del corporativismo debido. Y en caso de una formación política; aún con más motivo...

¿Y que procedimiento ha estimado -a tal fin- aplicar el Sr. Estruch.? ...Aquí les quiero trasladar-de nuevo- a que se molesten en leer su escrito -dirigido a la AA.VV. de Dalt la Vila- en EL PUNT de hoy, pág.12.
Apreciarán -inmediatamente- qué estilo es el preferido por dicho Señor...:El del desprecio y el de la descalificación. Intentando trasladar unos hechos claros y diáfanos de MANIPULACION INDEBIDA Y NO ANUNCIADA; al campo de lo infantil y lo inmaduro, para así tener opción de "chantajear" (son sus palabras) a la Organización...

Este Señor no quiere entrar a valorar que en virtud del contenido de las normas QUE ESTABLECIO LA ORGANIZACION (no lo quiere valorar)... Es la mismísima Organización quién manipulando y cambiando,en su totalidad, las presentaciones de particulares y Entidades. Ha incumplido sus propias normas totalmente y sin discusión de ningún tipo. Lo que "debería" invalidar a dicha Organización y -si tal cual parece se han de desarrollar los acontecimientos- quienes "intentan" (cual es el Caso del Sr. Estruch) defenderlos, minimizando calificativos: También...

Quiero creer que -el Sr. Chalmeta- a quién respeto; sabrá distanciarse y situar -en su justo lugar- el estado de cosas, las cuales; a medida que más (entre todos) las manoseamos. Más difíciles las ponemos...

Y al Sr. Estruch qué decirle: También desde el respeto (a pesar de que él no lo considere) lo siguiente: Que valore su actualidad...El -hoy- es Presidente de una formación Política y -por tanto- debería estar bastante por encima de una "rebequería" de patio de colegio...Dejénos "a los que aún no somos adultos" arreglar nuestras cosas... Y no nos meta prisa para que "maduremos". No todos tenemos la fortuna de hacerlo y conseguirlo con la misma brillantez que Ud....Ni con la misma inmediatez.

Saludos.

[Ciutada]

La rebequeria
11/11/09 02:00 - MIQUEL ESTRUCH TRAITÉ
Notícies de ...
• Badalona

Tota la canalla, en algun moment o altre del seu procés d'aprenentatge, ha fet alguna rebequeria. Forma part del seu creixement i és l'expressió més primària del conflicte. Davant la manca d'eines intel·lectuals i de poder, els petits assagen la via del conflicte intransigent per mirar de resoldre les seves frustracions. La manera de gestionar aquests episodis per part dels adults responsables de torn serà una de les principals vies d'aprenentatge i de formació de patrons de conducta que marcaran la manera de fer dels futurs adults i de relacionar-se amb la societat. Jo no sóc pedagog ni psicòleg i, per tant, no tinc cap formació que avali allò que dic, però a la meva experiència em remeto i als patrons que he après de la meva llarga família. Una experiència que em diu que, abans de reaccionar davant d'una rebequeria, cal saber apreciar i valorar-ne les causes primàries: la son, la gana, el cansament, la desatenció per part de l'adult, la percepció d'una agressió. Moltes en poden ser les causes i, per tant, diverses les nostres reaccions. Ara bé, hi ha un comú denominador de tractament per a la immensa majoria de rebequeries: no cedir mai al xantatge. Perquè, en el fons, l'expressió de rebel·lia primària que suposa tota rebequeria no és res més que una forma de xantatge. Això pel que fa a la canalla. Ara bé, aquesta forma d'encarar els conflictes també és present, massa sovint, en la vida adulta, i és aquí on podem prendre mal. La tria de les candidatures dels set tresors de Badalona n'és un exemple penós. L'associació de Veïns de Dalt la Vila s'ha enrebecat perquè la candidatura de Dalt la Vila no recollia exactament el seu text i la seva foto. Davant d'això, l'organització ha respost retirant els textos i fotos de totes les candidatures i remetent-nos al Google. Malament els uns i pitjor els altres. Així no anem enlloc.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/102488.html



En resposta a l'escrit del Sr. Miquel Estruch Traité, president d'ERC de Badalona volem manifestar el següent.

rebequeria
1 f. [LC] Qualitat de rebec.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona rebeca

Diccionari de la llengua catalana Segona Edició DIEC2
Institut d'Estudis Catalans


El senyor Estruch, ha patinat; ha patinat i força. Tracta la nostra entitat o, si més no, a les persones que n'estem al capdavant, de criatures rebeques. Lamentem que ens tracti d'immadurs pel sol fet de protestar per un afer tan evident com la manipulació dels escrits i fotografies que varen ser proposades per particulars i entitats com la nostra, i que han estat barroerament distorsionades i suplantades per altres ja difoses a la xarxa i que, per la qual cosa, la mateixa organització dels Set Tresors de Badalona, ja n´ha demanat disculpes públicament a través del diari El Punt. http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/102475-lorganitzacio-dels-set-tresors-es-disculpa-pels-textos-de-les-candidatures.html
Comprenem que després de dècades de silenci veïnal a Dalt la Vila, hi hagi certs polítics que els vingui de nou el trencament d'aquest silenci. Polítics com ara vostè que tot just enceta el càrrec de president d'ERC a Badalona, ja carrega contra l'A.VV de Dalt la Vila, en lloc de fer un seriós acte de reflexió i fer la crítica corresponent a la manera de com ha estat portat tot el tema dels Set Tresors de Badalona.
Sàpiga, Sr.Estruch, que com a resposta a un requeriment de la nostra entitat se'ns va contestar des de l'organització dient-nos, textualment, el següent:

"...Us informem que el text que s'ha presentat entorn a la candidatura de Dalt de la Vila s'ha realitzat a través de les diverses propostes que hem rebut d'un gran nombre de ciutadans de Badalona..."

I sàpiga, Sr. Estruch, que el passat dia 5 de novembre després de la presentació ( a la sala de premsa del VIVER ) de les candidatures acceptades, vàrem ser convidats a una reunió pel regidor de cultura Sr. Chalmeta; en aquesta reunió varen ser-hi presents el propi Sr. Chalmeta, el director de l'àrea de cultura Sr. Albadalejo, el cap responsable de Capital de Cultura Catalana Sr. Xavier Tudela, una veïna de Dalt la Vila que també havia presentat la seva proposta, i dos representants de l'equip de la junta de l'A.VV.
Doncs bé, Sr. Estruch, en aquesta reunió d'urgència el Sr. Xavier Tudela amb la connivència dels responsables municipals de cultura varen proposar-nos que la veïna present a la reunió i l'A.VV pactéssim un text i una fotografia per la proposta de Dalt la Vila. Nosaltres Sr. Estruch que segons vostè som canalla rebeca, varem refusar de pla l'oferta ja que menystenia i deixava a banda les altres 8 o 9 propostes que ens varen dir que hi havien vers Dalt la Vila.
Ja ho veu, Sr. Estruch, un com nosaltres, amb la nostra rebequeria, apostem per la transparència i la honestedat. Evidentment a dia d'avui i després del seu escrit no creiem que els polítics amb el seu tarannà, puguin donar-nos classes ni de maduració ni de res, i no li càpiga cap dubte que a Dalt la Vila continuarem fent-nos sentir en la defensa del barri, sigui en l'àmbit urbanístic, cultural o el que faci falta. Ni vostè, ni el seu partit, ni ningú altre ens farà callar si creiem que tenim raò, i amb el tema dels Tresors de Badalona la tenim tota.

Jordi Casas
A.VV Dalt la Vila

[Ciutada]

El passat dia divendres dia 13-11-09 el Sr. Miquel Estruch, actualment president d'ERC de Badalona, va escriure en el seu blog el següent:
http://in.directe.cat/miquel-estruch/bloc/no-tenen-tota-la-rao

Qui vulgui llegir-lo aquí mateix, adjuntem el text complert.

Divendres, 13 de novembre de 2009 ! 10:05 h
No tenen TOTA la raó.

Aquesta setmana he publicat un article a El Punt que he titulat “La rebequeria”.

Com acostumo a fer en les meves galeries en aquest diari, hi faig servir un estil ple de figures com ara les metàfores, les hipèrboles i, sobretot, la ironia. És l’estil que uso gairebé sempre en aquesta mena d’articlets, d’acord amb el meu cap de redacció.

Ja m’he trobat altres vegades que algú s’ha sentit molestat per una interpretació del literal i, també, per haver-se sentit incomodat pel recurs irònic. Forma part del risc que prenc en escriure i l’assumeixo.

Aquesta vegada, però, crec que la queixa ultrapassa un llindar relliscós i cal que em posi una mica seriós per mirar de deixar les coses al seu lloc.

En l’article feia una “repassada” als responsables de l’Associació de Veïns de Dalt la Vila, (amb qui, val a dir-ho, hi mantic una bona relació personal) i la feia extensiva, també, als responsables de la marca “Capital de la Cultura Catalana” atès que, al meu entendre, ni uns ni altres havien estat encertats a l’hora d’enfocar una situació determinada.

La resposta de l’Associació de Veïns ha estat contundent, crec que desproporcionada i, en qualsevol cas, molt poc ponderada i greument injusta. Tant que em veig obligat a fer algunes reflexions.

Primera : No em sembla gaire encertat traslladar d’un llenguatge expressa i retòricament figuratiu, extret d’unes col·laboracions fixes que porten una marca d’estil ben definida, a un altre llenguatge de tipus sever, i manifestament hostil.

Segona: Tampoc és correcte prendre la cosa per un tot. Ja sé que tots som el què som i que arrosseguem amb nosaltres les nostres circumstàncies, però jo sé distingir molt bé quan parlo com a privat o quan ho faig en representació d’algun col·lectiu. Les meves col·laboracions estables a El Punt arrenquen des del 2002 i vénen de col·laboracions esporàdiques molt més antigues que ja vaig iniciar als anys setanta a Revista de Badalona. Fa tot just un mes que sóc president d’ERC a Badalona i això és un fet que no s’hauria de barrejar amb l’altre. He estat quinze anys president d’una entitat molt important d’aquesta ciutat i mai ningú m’havia dit « El president del Club ha dit no-sé què”. Hi ha àmbits i àmbits. Dit això, i vista la reacció furibunda i desmesurada, veig que m’hauré de replantejar el rols, mal em pesi, perquè si no ho faig, o en sortiré perjudicat jo o acabaré perjudicant el meu partit i, francament, no em ve gens de gust assumir cap de les dues coses.

Tercera: Més enllà de les formes hi ha els continguts. Vegem-ho.

Comencem per l’estil, que pesa més del què pugui semblar. Transcric alguns mots conceptuants extrets del comunicat de l’AVV: « manipulació », « barroerament distorsionades », « suplantades », « certs polítics », « trencament d’aquest silenci », « carrega contra », “connivència”, “menystenia”, “deixava de banda”, “els polítics amb el seu tarannà”, “ningú ens farà callar”, “amb això...tenim tota la raó”.
Tot això està escric, quedi ben clar, no pas en un context irònic sinó irat. No està escrit en un sentit figuratiu sinó explícit i plenament intencionat. No en faré comentaris perquè em sembla que no cal.

Seguim pels fets: D’entrada val a dir que el context del problema no té un calat gaire profund. No estem parlant de cap tema transcendent sinó d’una qüestió més aviat simbòlica. Els titulars i responsables de la marca “Capital de la Cultura Catalana”, organitzen per a Badalona la tria dels seus 7 tresors patrimonials. Ho fan sota la seva responsabilitat i sota les seves regles de joc en les que la administració no hi intervé. Varen rebre més de 200 propostes que han conclòs en 40 candidatures. Entre elles la del Conjunt Històric de Dalt la Vila. Aquesta candidatura va ser proposada per 11 persones o entitats diferents, entre elles, la pròpia Associació de Veïns de Dalt la Vila ( a qui, tot sigui dit també, jo vaig animar que ho fes a través d’alguns dels seus membres). Els responsables d’aquest procés, com han fet sempre, van decidir agrupar les candidatures coincidents i presentar-les d’acord amb el seu criteri. No ho van fer bé i, com a resultat d’això, van rebre la primera queixa de l’AVV que es va manifestar d’una forma, per dir-ho amablement, no gaire polida en la seva web, penjant un comunicat dur sota la icona, ben explícita, d’una persona tapant-se el nas.
Fins aquí, mira...tot són estils i maneres de fer.

Ara bé, no deixa de ser curiós que, malgrat que els organitzadors d’aquest esdeveniment dels 7 tresors ja ho han fet a d’altres set nivells com són: Catalunya, Barcelona, Brasília, Comunitat de Madrid, Regió Nihzny Novgorod, Cantó de Sarajevo i Asunción, i segons ells diuen, mai s’havien trobat en una situació com aquesta. Curiós i significatiu.

Ara bé, la segona part és més difícil de justificar i em dol que, en el comunicat que em dediquen, qui l’hagi escrit, no digui la veritat. Parlen d’una reunió a la que van ser convidats per resoldre aquest tema i els intervinents d’aquesta reunió són, realment els qui diuen. Ara bé i que quedi ben clar, NO ÉS CERT que es pretengués menystenir i deixar de banda les altres 9 propostes que hi havia sobre el Dalt de la Vila. Encara més, en aquest cas, fer servir l'expressió connivència té una càrrega de mala intenció i és d'una injustícia tan flagrant que no té nom. El paper dels Srs.Chalmeta i Albaladejo en aquest afer ha estat el de la mediació en l'intent de trobar una solució acceptada per tots. La intransigència dels uns i la poca traça dels altres no ho han fet possible. Acusar-los ara de connivència, de debò, no té nom.

En una primera instància, l’organització es va oferir d’enviar la proposta íntegra que havia presentat d’AVV a tots els altres ponents perquè hi diguessin la seva. Davant l’oposició de l’altre ponent present a la reunió, se’ls va demanar que es posessin d’acord les dues parts amb un contingut comú que, igualment, es faria seguir a la resta de ponents. Doncs no hi va haver manera, uns i altres es van enrocar en la seva pròpia proposta i aquí es va acabar el joc. Això no té res a veure ni amb l'honestedad ni amb la transparència ni amb la connivència. Aquesta és la rebequeria que jo denuncio.
Com denuncio també la solució salomònica dels responsables de l’esdeveniment de retirar tots els textos i fotografies i renunciar a elaborar el seu propi treball, fruit del resum i l’estudi de totes les propostes rebudes. En comptes d’això, remeten a tothom a les cerques del Google i llestos. No ho trobo correcte.

És cert que des de l’organització dels Set Tresors s’han demanat disculpes públiques, però no pas pel fet d’aquesta protesta de l’AVV de Dalt la Vila, no ho confonguem. La disculpa l’han hagut de presentar per haver penjat, sense les degudes comprovacions, uns textos d’altres propostes que havien estat extrets de la web “Pobles de Catalunya”, cosa que hauria pogut generar algun conflicte pels drets d’autoria. Per aquí ve la disculpa i no per enlloc més.
Tot plegat ve a confirmar la meva opinió de que, en aquest tema, ni els uns ni els altres han estat encertats.

Vaig acabar aquell article dient “Així no anem enlloc” i ara, ho reitero.

I acabo amb les conclusions.

Primera. Sóc Daltvilatà des de fa trenta-dos anys i m’estimo el meu barri com el que més. He treballat per millorar aquest barri des del primer dia que hi vaig venir a viure, des de l’acord i des del desacord amb les diferents juntes de l’AVV que s’han anat succeïnt, i ho seguiré fent des dels àmbits que em corresponguin, li agradi a qui li agradi i li pesi a qui li pesi. El meu compromís és amb el barri, amb la ciutat i amb la societat i no pas amb determinades servituds i compliments suposadament deguts a ningú. I ja posats, cal recordar que l’AVV de Dalt la Vila no representa “els veïns” del barri, sinó que representa els seus associats i a ningú més i, de vegades, això es pretén obviar. Com quan es substitueix, subliminalment però intencionada, el subjecte AVV de Dalt la Vila per un altre de més ample i més genèric com és Dalt la Vila.
Igualment, acusar-me de que “carrego” contra l’AVV és una extrapolació fora de mida. Jo critico una acció concreta feta per algú de la Junta, en nom i acord d’aquesta Junta, que considero que no ha estat encertada.

Segona. L’Associació de Veïns de Dalt la Vila, igual que abans ho va fer la Comissió de Veïns, estan fent una molt bona tasca pel barri, que he lloat públicament i que encoratjo, però de vegades també s’equivoquen i també saben ser estudiada i interessadament injustos quan volen.

Tercera. No he pretés donar lliçons de maduració ni de res a ningú. No me les vulguin donar vostès ni d’honestedat ni de transparència, sisplau.

Quarta. Mai se m’ocurrirà d’intentar fer callar la veu de ningú, ans al contrari, m’agrada que cridin i, sovint m’agrada allò que criden. Però, per la mateixa raó, que a ningú se li ocorri de voler-me fer callar a mi, perquè jo també en sé de cridar i m’agrada.

Cinquena. Espero i desitjo de tot cor que segueixin fent-se sentir en defensa del barri en l’àmbit que considerin adient. Sàpiguen que tant jo com la majoria de membres del meu partit (que encara no sé per quina raó l’han barrejat en aquest afer) estaríem disposats a donar si calgués, la vida, en defensa d’aquest dret. Però no em cohartin la meva llibertat d’expressió ni gosin qüestionar-me-la. De la lectura del meu escrit i de la resposta de l'AVV, em sembla que es pot deduir fàcilment de qui pot ser la mà que subjecta les tisores a la icona de la seva web.

Prenc bona nota d’aquest incident i hi penso reflexionar primer amb mi mateix, després amb els meus companys de partit que es puguin haver sentit compromesos i, m’agradaria poder-ho fer també a vostès quan estiguin disposats a admetre que, en aquest afer, potser NO tenen TOTA la raó.


Aqui mateix responem al Sr.Estruch, president local d'ERC.

Sr. Miquel Estruch i Traité
President d'ERC-Badalona
Veí de Dalt la Vila

Benvolgut,
amb aquest escrit ens agradaria tancar el tema de les "rebequeries". No tenim cap interès en molestar ningú, ni a tu, ni als que t'envolten però el que és, és.
Deixant de banda ironies, metàfores i hipèrboles, tant tu com nosaltres tenim sensacions, percepcions i sensibilitats diferents vers el tema origen dels nostres escrits; així ho constatem i per tant creiem que és estèril continuar escrivint-nos exposant les nostres diferències. Cadascú a la seva i mirem de fer-ho el millor possible.
Mira Miquel, segur que hi ha maneres que molesten i que tant nosaltres, com tu mateix les hem emprades. Però permet-nos que et fem un retret, només un.
Tu, Miquel, has fet semblantment com el Sr. Francisco Tudela Peña, quan en l'única reunió que vam mantenir al Viver, va dir-nos que "teníem de ser madurs i cercar una solució..." (sic). Ell ens titlla d'immadurs, i tu de "canalla que fan rebequeries"...
No cal ser psicòleg per entendre que quan una persona utilitza aquestes expressions -verbalment o escrites- tàcitament es col·loca en una posició de suposada superioritat per poder reprendre qui té al davant. Clar, a nosaltres això, fet amb malícia o sense, no ens acaba d'agradar i, d'entrada, ens fa estar en una actitud de molta reserva, ens entens, oi ? Bé deixem-ho estar, queda dit i prou, no te més significació (ni tampoc menys).
Per arrodonir el tancament del tema, cal deixar matisats alguns punts, si més no perquè en un futur, si mirem enrere, sapiguem què vàrem escriure tots plegats. En aquest sentit, hi ha coses comprovables, que han estat com han estat i que podem tornar-les a repassar per assegurar-nos de la seva realitat empírica.

1- A les bases del concurs dels Set Tresors de Badalona no esmentaven enlloc que els organitzadors podrien fer un refós dels textos, ni de les fotos, ni dels títols. "Real i comprovable". Per tant, i cenyint-nos a les bases esmentades, tota proposta acceptada havia d'aparèixer en la seva totalitat i sense modificacions. Que degut a les quantitat de propostes rebudes es veiessin en la necessitat de modificar les normes, haurien hagut, si més no, d'avisar-ho. Hi ha hagut concursants, nosaltres uns, i una veïna del barri una altra, per exemple, que ens vàrem treballar les propostes, senzilles però treballades, i creiem que això mereixia un respecte que no s'hi ha tingut. Per cert, l'organització disposava del nostre telèfon ( a les bases del concurs era un camp obligat d'omplir-lo )

2- Permet-me, Miquel, tu diràs el que honestament creguis, però no ens vulguis fer creure als altres que si aquests senyors "CCC" han retirat els textos i fotos de la seva web, ha estat per iniciativa pròpia; amb humilitat creiem que si ho han fet ha estat per la nostra insistència en que no era correcte, i et direm més: a hores d'ara, en que fem aquest escrit, els senyors de CCC encara no han demanat disculpes a poblesde catalunya.cat ni a ningú més, ja que segons les nostres informacions -que son properes i del tot fiables- hi havia fotos que no eren de poblesdecatalunya.cat, però que també tenien els seus drets d'autor. A aquests tampoc ningú els ha demanat disculpes. Això que et diem t'ho podem fàcilment demostrar.

3- Pren nota d'un error teu per evitar fer-lo en una altra ocasió: L'associació de Veïns Dalt la Vila s'anomena, segons els nostres estatuts, " Associació de Veïns Dalt la Vila". Mira l'encapçalament, si tens a mà algun imprès oficial de l'entitat, i també pots comprovar al "logo"
Que a vegades, en segons quins escrits o cartells, podem posar "de Dalt la Vila", seria comparable a que el partit que tu presideixes digués, en segons quins escrits, ERC de Badalona. No te més importància, almenys per nosaltres.

4- Més: siusplau, no cal que ens expliquis com va anar la reunió amb l'ínclit Sr. Tudela Peña.Nosaltres hi érem presents i sabem millor que tu, perdoni la immodèstia, com va anar, de què és va parlar, com es va parlar, i amb les formes i maneres en què va discórrer tot. Saps de sobra que en una conversa telefònica és poden dir moltes coses, acompanyant-les, malgrat l'interlocutor no se'n pugui adonar, amb el llenguatge corporal. Però quant la conversa és cara a cara, el llenguatge corporal és d'una gran importància i nosaltres, com sempre, prenem nota de tot. Suposem que ens entens perfectament.

5- Estem completament d'acord i així ho hem manifestat sempre, que l'A.VV és uns ens que té una massa social i que la seva junta representa exclusivament als socis. Tens tota la raó, no una mica no, tota. Clar que en el fons del teu comentari, hi ha algunes herbes despentinades que ara aprofitarem per pentinar, vaja si no et fa res. Creiem que de les comparacions també se'n poden treure reflexions i nosaltres farem les nostres, si no et sap greu.

Entorn geogràfic barri de Dalt la Vila de Badalona.
Socis de l'A.VV Dalt la Vila 340 de moment.
Vots aconseguits a Dalt la Vila ( 2007 municipals ) per ERC 236 també suposem, de moment.
Certament nosaltres representem 340 associats. ERC, 236 electors de Dalt la Vila
A cadascú el que és seu: els polítics representen la seva base electoral, i l'A.VV representa la seva base social.

6- Mira Miquel, amb humilitat reconeixem que tota la raó no la tenim, però molta més de la que pot semblar sí. N'estem segurs, almenys, en el fet base i originari dels nostres escrits. Com saps, actualment la sensibilitat ciutadana vers els polítics i el govern està molt fina, massa potser, però qui la provoca no són pas els ciutadans; i mal va si, a més a més, se'ns insulta d'una o altra manera. Malament, malament.

Hem d'adaptar-nos a les circumstàncies del dia a dia, com aquell que estrena uns pantalons texans. Doncs bé, en el homes, quan els texans són nous, hem de tenir cura de saber portar-los, en asseure'ns, en alçar-nos, en caminar, etc. Són fets d'un teixit molt fort, i abans que es donin una mica, ens pot estrènyer i deixar-nos sense rec sanguini el vèrtex de les cames; clar que amb una certa estratègia inicial d'adaptació, ens podem estalviar l'escanyament de les parts sensibles. Això sí, hem d'acostumar-nos-hi mica a mica, sense presses, procurant de no escaldar-nos. És el que tenen els texans nous.

Bé Miquel, nosaltres posem punt final, no obstant això, el tema Set tresors continuarà portant cua, si més no a l'hora de les votacions.

Jordi Casas
A.VV Dalt la Vila
www.daltlavila.org

[Pepito Grillo]

Jolines, los de Dalt la Vila vais fuertes.
Caña a los políticos son los sumos sacerdotes de la actual decadencia democratica. Animo soys de las pocas asociaciones de vecinos que verdadermente defendeis a vuestros conciudadanos. Teneis mi respeto y admiración.

[rocinante]

Pepito Grillo, Me sumo a tu admiración y respeto por estos vecinos, por esta AA.VV. creo que única en nuestra ciudad. Muestra palpable de lo que fue en un tiempo no tan lejano, nuestras asociaciones de barrio, - uno de los primeros escollos que encontró la dictadura para sus fines, en los barrios y ciudades. Ahora no tenemos dictadura pero si nacionalismo- y me alegro, porque a los vecinos de Dalt la Vila, aun no les ha llegado y le costara entrar en estas calles, el borreguismo, el pasotismo, el interés encubierto y el compadreo con la municipalidad del resto de las AA.VV de badalona.

¿Cuanto tardara el poder de los de siempre en romper, en minar esa unión, esa solidaridad y ese empeño en común por velar por la mejora de su barrio, por no plegarse a los intereses de partido, como de las constructoras siempre al acecho?

Tienen, tendremos, y con mi colaboración, de estar alerta.


Ssaludos

[Carles Plaza Martínez]

[eomer58]

Dada la importancia de la época que se avecina, en la que Badalona será Capital de la Cultura Catalana, creo de vital importancia sacar a la luz publica una serie de tesoros Historico-arquitectonicos que la arqueologia oficial, como siempre no quiere desvelar,.
Amigos de la nave del misterio, para ello os iremos publicando una serie de fotos de los últimos descubrimientos, ademas de aportar conocimiento y riqueza seremos conscientes de la cantidad de pueblos historicos que camparon y campan por el corazón de Badalona, nucleo principal de donde surgio la ciudad que hoy conocemos.

Primer descubrimiento: Tumba del faraón AJUNTAMENOPHIS III

[/b]

Tumba de trascendental importancia porque gracias a sus elaboradas pinturas se ha podido averiguar que los trabajos fueron supervisados por el gran Sumo Sacerdote URBANHOTEP, podemos observar la magnificiencia de sus pinturas de elaborados tintes cromaticos, a traves de ellos podremos averigur la forma de vida de estos antepasados nuestros.
Hay que hacer relevancia a ciertos aspectos técnicos de dicha tumba. Se han encontado unos ejes que al parecer dejaban elevar la tumba a niveles superiores, creemos que se realizaba para contemplación de la constelación de Orión pero esta por determinar. A medida que nos llegue información la iremos publicando.
Toda el personal con inquietud historico-cultural puede observar esta magnifica tumba al final de la C/ Felip D'en Roses, importante la entrada es gratuita (si se puede abrir)
Saludos

[rocinante]

Maginfico descubrimiento Eomer, porque en esas pinturas pertenecientes a , los faraones anteriores a esta legislatura, digo a esta dinastia, se observa como las fuerzas del oscuro pelean, se baten, batallan contra los avanzados de la luz que quieren avanzar entre los numeros y cifras que como armas se oponen a la entrada de los guerreros auditores.

Se observa en estas pinturas muy recientes, aunque parezcan milenarias, la batalla eterna siempre del poder oscuro fiscal que atesoraba sin freno riquezas de los tributos a sus subditos contra las fuerzas clarificadoras que llegan a perturbar un gobierno establecido desde siglos, y que gozaba de de muchas alianzas locales, y de los publos allende los mares.

Si miras con detenimiento, veras que al fondo de los guerreros numeros, los jefes de centuria, algunos huyen al cobijo de unas siglas muy grandes que se difuminan en la perpesctiva del mural, y alguien de los que quieren entrar en los dominios de los oscuros, y que lleva como una especie de toga, los está esperando con la espada en alto.

Saludos

[Ciutada]

Fent seguiment de les troballes arqueològiques descobertes per eomer58 m'agradaria fer una petita aportació que dona encara més transcendència a la tomba descoberta per eomer58.
Es tracta com podreu comprovar en les fotos que us adjunto, d'un sensible sistema d'aportació d'energia a la tomba de AJUNTAMENOPHIS III

Avui mateix he descobert que el sistema d'enllumenat que s'utilitzava a la tomba d'AJUNTAMENOPHIS III per poder fer amb claredat el seu traspàs als cels, calia unes conduccions d'energia que a diferència d'avui dia on la seguretat és prioritària, en aquells temps les canalitzacions energètiques es basaven amb la simbiosi entre energia i les tècniques mediambiental.
Podreu observar amb les fotos que, els cablejats energètics utilitzaven l'arbrat propi i autòcton per penjar els cables i que no molestessin als vianants de l'època.
Se sap, però no està degudament argumentat, que en alguna ocasió i segons l'oratge del dia, grans guspires i petits focs sortien d'entre els arbres, res greu, res important.
Podeu encara gaudir d'aquestes antigues instal·lacions en el mateix carrer on s'ha descobert la tomba de l'AJUNTAMENOPHIS III.

Ja tenim entre cablejats i tombes, dos tresors més per donar a conèixer aquest proper any 2010 Badalona Capital Cultura Catalana.

Salutacions.
.

[eomer58]

Amigos de la nave del misterio: Siguiendo con el intenso trabajo de campo os presentamos el segundo descubrimiento, aunque deberíamos decir el tercero, ya que nuestro arqueólogo colaborador CIUTADA, a sumado el de la inquietante energia utilizada por este enigmatico faraón AJUNTAMENOPHIS III, así pues:

DESCUBRIMIENTO TERCERO: LOS CAMPOS DE AMON-RA-TA

Parce ser que nuestro enigmático faraón era un gran aficionado a la caza. Siguiendo con la tradición de sus antepasados, eran unos grandes comodones y poco dados al esfuerzo, por ello, parece ser, intento conciliar su afición con sus devociones, nos explicamos: Es de todos sabido, los que estamos atentos a la nave del misterio, que este pueblo adoraba a los gatos, para ello y congratulandose con los mismos creo una gran extension donde criaban ratas para deporte propio y de sus adorados, todo esto en base a las pruebas encontradas actualmente. No sabemos como este recinto se convirtio en zona de juegos, donde se practicaba la mas aguerrida caza. De alguna manera las ratas objetos de caza desarrollaron un instinto de supervivencia tan grande que han llegado hasta nuestros dias. Hay numerosos testigos presenciales que han descrito a la perfección estos animales y concuerdan con aquellos tan lejanos en el tiempo. Los campos de AMON-RA-TA fueron centro de juego de nuestro faraón y así ha evolucionado hasta nuestros dias. Se encuentra muy cercano a su tumba, en la misma calle. Eso nos hace sospechar que este faraón era poco dado a los movimientos lo que implicaría un reinado una tanto inmovilista, poco progresivo y con claro sindrome de Diógenes, sobre todo en lo referente a sus ciudadanos. De todas formas, como esperamos realizar mas descubrimientos, iremos detallando estos pormenores hasta alcanzar datos mas fidedignos

[marga]

Extret del web de l'ajuntament. Apartat de participació ciutadana, e-Consensus.

"ARROP PER TOTS

Autor: P.GARCIA
Categoria: Proposta
Data: divendres, 13 novembre del 2009 Destinatari: Jordi Serra Isern ALCALDE


(Avançant-me uns quants mesos per tal de que es pugui estudiar aquesta proposta, els hi faig arribar ).

Des fa molts anys la fira de l’arrop és celebra al carrer de l’església de Santa Maria, el entorn és molt adient , però hem de tenir en compte alguns aspectes, es un carrer de pujada / baixada ,fet que impedeix la mobilitat de cadires de rodes i cotxets infantils, persones amb mobilitat reduïda, etc.....
S’estén a més a més ,des de Via Augusta i fins el carrer Francesc Layret , fet que fa que els vianants que vulguin creuar-les, creuen de forma intermitent durant tot el dia, interferint el transit del centre de la ciutat.
Les parades es troben amb un sol desnivellat, per la qual cosa han de fer equilibris per parar la botigueta.

Per tot això, penso que hi han llocs que facilitarien la celebració d’aquesta festa, com la rambla i la paral·lela a la rambla, que podrien ser mes adients, son llocs plans que faciliten la mobilitat , els transports arriben a prop, no interfereix a cap via de transit, la seva capacitat al altre banda de la via facilita la instal·lació de moltes paradetes, i es potencia la rambla de Badalona , que en el transcurs dels anys a perdut gran part de aquella essència Badalonina.

De vagades s’han de canviar algunes coses que ja porten massa temps instaurades, donat que la realitat actual no es la mateixa que fa uns anys, i ara es important el fet que tothom pugui accedir de la mateixa manera a les mateixes coses.

Gracies, per atendre la meva carta !!!



Resposta

25/11/2009
Benvolgut ciutadà,

Entenc la seva carta. En tot cas, vull esmentar com és sabut que la Fira de l’Arrop se celebra al Dalt de la Vila des de l’inici de l'actual període democràtic. És ja doncs, una tradició consolidada que també contribueix a vitalitzar el barri.

En tot cas, trametem la seva carta a la Regidoria de l'Àrea de Cultura i del Patrimoni Cultural per al seu coneixement. Gràcies per la seva proposta.

Ben cordialment,

Jordi Serra
Alcalde de Badalona

Badalona, 25 de novembre de 2009"

http://www.consensus.cat/badalona/index.php?option=com_letters&lid=3055&task=showLetter
.........................................................................................................................

Quan fa uns dies vaig llegir aquesta proposta del/la ciutadà/na P. García, vaig pensar que la persona que escrivia estava desinformada, com molts altres badalonins/nes, que ens visiten per la Fira de l'Arrop que es celebra cada maig a Dalt la Vila. Vaig optar per esperar la resposta de l'alcalde, a qui anava dirigit l'escrit.

I avui, l'alcalde ha respost. No m'ha decebut gaire, però sí una mica. M'explico. La Fira de l'Arrop, en contra del que es pugui pensar, no l'organitza l'ajuntament per bé que coincideixi amb les Festes de Maig. De fet, la Fira de l'Arrop és una "filla" de la de Sant Ponç que es celebra l'11 de maig, Patró dels apicultors i herbolaris, i que coincideix amb la diada de Sant Anastasi, Patró de Badalona.

Dic que l'alcalde, amb la seva resposta, no m'ha decebut gaire perquè, efectivament, la Fira se celebra des de sempre a Dalt la Vila. El que sí que m'ha decebut és que no digui que la organitza l'A.VV de Dalt la Vila. Per tant la Fira no és un acte més dels programats per les Festes de Maig, un acte que depengui directament de l'ajuntament, per bé que hi col·labora (G.U., tanques, equips de neteja, etc.)

Així doncs, al/la ciutadà/na P. García, com a d'altres persones que ho puguin desconèixer, quedi clar que la Fira de l'Arrop es celebra a Dalt la Vila perquè ho organitza la seva Associació de Veïns.

Naturalment que, tractant-se del nucli antic de la ciutat, la Fira es fa en un dels pocs carrers amples que tenim, com és el carrer del Temple. Això vol dir que fa pujada (o baixada, segons com es miri). A peu pla, no tenim massa res però, tot i així, ens sentim contents que, any rera any, els nostres conciutadans aprofitin la Fira per visitar-nos i fer que, un cop cada any, Dalt la Vila visqui una diada plena de gent, de colors i d'olors saborosos. No tenim gaire ocasions per gaudir de la companyia d'altres badalonins i crec que és bo que uns i altres ens coneixem i ens relacionem. Si això ho fa possible la Fira de l'Arrop, és una ocasió per celebrar-ho tots plegats: tots els barris fem ciutat!

Naturalment no sóc insensible al problema que P.García exposa i estic convençuda que, si ho desitja, l'organització posarà a l'abast de qualsevol persona amb problemes de mobilitat tot allò que sigui necessari per tal que no es perdi res de la festa que representa cada any la Fira de l'Arrop de Dalt la Vila.

Igualment li vull dir a P. García que no ha de patir pels paradistes: l'any que ve en farà 30 que planten les parades a casa nostra i tenen molt per la mà els desnivells del carrer del Temple, tant és així que mai se n'han queixat, ans al contrari, estant molt contents de venir i així ho manifesten.
S'ha de tenir en compte que els firaires avui són a Badalona i demà a una altra població. Cadascuna té les seves característiques i saben com ho han de fer a cada ciutat i vila per tal que les seves parades s'aguantin fermes tota la jornada.

Finalment, i encara que falti mig any per la propera Fira, vull fer esment que l'any 2010 celebrarem la trentena edició de la Fira de l'Arrop. Crec que serà una diada especial i a tots els dalvilatans ens agradaria comptar amb la presència de tants badalonins com sigui possible per celebrar-ho junts. l'Any que ve, Festa grossa, i tothom hi serà molt ben vingut.

Apa siau!

[marga]

Eomer, Ciutadà, que no són romans els que tenim al barri? Ara heu trobat egipcis???

Apa siau!